|
Consultoria i assessoria en material, instal·lacions i eficiència energètica |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Es
diu domòtica als sistemes capaços d'automatitzar un habitatge, aportant serveis
de gestió energètica, seguretat, benestar i comunicació, i que poden
estar integrats per mitjà de xarxes interiors i exteriors de comunicació,
cablejades o sense fils, i el control gaudeix de certa ubiqüitat , des de
dins i fora de la llar. Es podria definir com la integració de la tecnologia
en el disseny intel·ligent d'un recinte tancat. L'estalvi
energètic no és una cosa tangible, sinó llegible amb un concepte a què es pot
arribar de moltes maneres. En molts casos no és necessari substituir els
aparells o sistemes de la llar per altres que consumeixin menys energia sinó
una gestió eficient dels mateixos. Climatització
i calefacció: Programació
i zonificació, podent-se utilitzar un termòstat. Es poden encendre o apagar
la caldera usant un control d'endoll, mitjançant telefonia mòbil, fixa, Wi-Fi o Ethernet. Control de
tendals i persianes elèctriques: Realitzant
algunes funcions repetitives automàticament o bé per l'usuari manualment
mitjançant un comandament a distància. Protegir automàticament el tendal de
vent, amb un mateix sensor de vent que vaig actuar sobre tots els tendals.
Protecció automàtica de el sol, mitjançant un mateix sensor de sol que vaig
actuar sobre tots els tendals i persianes. Amb un comandament a distància o
control central es pot accionar un producte o agrupació de productes i
activar o desactivar el funcionament del sensor. Gestió
elèctrica: Racionalització
de càrregues elèctriques: desconnexió d'equips d'ús no prioritari en funció
del consum elèctric en un moment donat. Gestió
de tarifes, derivant el funcionament d'alguns aparells a hores de tarifa
reduïda. Comptadors electrònics que informen el consum electrònic. Confort: El
confort comporta totes les actuacions que es puguin dur a terme que millorin
la comoditat en un habitatge. Aquestes actuacions poden ser de caràcter tant
passiu, com actiu o mixtes. Il·luminació: Apagat
general de totes les llums de l'habitatge. Automatització de l'apagat / encès
en cada punt de llum. Regulació de la il·luminació segons el nivell de
lluminositat ambient. Automatització de tots els diferents sistemes,
instal·lacions, dotant-los de control eficient i de fàcil maneig. Integració
del porter a el telèfon, o del videoporter a la televisió, a través de
"panys intel·ligents" que permeten el control d'accés del porter o
videoporter a través d'aplicacions mòbils. Control via Internet. Gestió
Multimèdia i de l'oci electrònics. Generació de macros i programes de forma
senzilla per a l'usuari i automatització. Seguretat: Consisteix
en una xarxa de seguretat encarregada de protegir tant els béns patrimonials,
com la seguretat personal i la vida. Alarmes d'intrusió (anti-intrusió):
S'utilitzen per detectar o prevenir la presència de persones estranyes en un
habitatge o edifici: Detecció d'un possible intrús (Detectors volumètrics o
perimetrals). Tancament de persianes puntual i segur. Simulació de presència.
Detectors i alarmes de detecció d'incendis (detector de calor, detector de
fum), detector de gas (fuites de gas, per a cuines no elèctriques), fuites
d'aigua i inundació, concentració de monòxid de carboni en garatges quan
s'usen vehicles de combustió . Alerta mèdica i teleassistència. Accés a
càmeres IP. A tall d'exemple, un detector de fum col·locat en una cuina
elèctrica, podria apagar-la, tallant l'electricitat que va a la mateixa, quan
es detecti un incendi. Comunicacions: Són
els sistemes o infraestructures de comunicacions que té la llar. Situada en
el control tant extern com intern, control remot des d'Internet, PC,
comandaments sense fils (PDA amb Wi-Fi),
aparellatge elèctric. Teleassistència. Telemanteniment. Informes de consum i
costos. Transmissió d'alarmes. Intercomunicacions. Telèfons i videoporters. Accessibilitat: Sota
aquest mecanisme s'inclouen les aplicacions o instal·lacions de control remot
de l'entorn que afavoreixen l'autonomia personal de persones amb limitacions
funcionals, o discapacitat. El concepte disseny per a tothom és un moviment
que pretén crear la sensibilitat necessària perquè al dissenyar un producte o
servei es tinguin en compte les necessitats de tots els possibles usuaris,
incloent les persones amb diferents capacitats o discapacitats, és a dir, afavorir
un disseny accessible per a la diversitat humana. La inclusió social i la
igualtat són termes o conceptes més generalistes i filosòfics. La domòtica
aplicada a afavorir l'accessibilitat és un repte ètic i creatiu però sobretot
és l'aplicació de la tecnologia en el camp més necessari, per suplir limitacions
funcionals de les persones, incloent-hi les persones discapacitades o majors.
L'objectiu no és que les persones amb discapacitat puguin accedir a aquestes
tecnologies, perquè les tecnologies en si no són un objectiu, sinó un mitjà.
L'objectiu d'aquestes tecnologies és afavorir l'autonomia personal. Els
destinataris d'aquestes tecnologies són totes les persones, independentment
de la seva condició de malaltia, discapacitat o envelliment. Un sistema domòtic orientat cap a l'ús de persones amb
discapacitat inclou: El
registre i control del consum de serveis en temps real: aigua, energia
elèctrica, gas, aire condicionat o caldera. La vigilància remota de llocs
distants o inaccessibles per a aquesta persona. La transmissió de la
informació de l'usuari amb els seus familiars o cuidadors de forma constant i
automatitzada. La possibilitat d'emetre missatges d'emergència o activar
alarmes en cas necessari. La programació d'ambients pre-configurats
amb diversos dispositius enllaçats. Arquitectura: Des
del punt de vista d'on resideix la intel·ligència de sistema domòtic, hi ha
diverses arquitectures diferents: Arquitectura
centralitzada: un controlador centralitzat rep informació de múltiples
sensors i, un cop processada, genera les ordres oportunes per als actuadors.
Arquitectura distribuïda: tota la intel·ligència de el sistema està
distribuïda per tots els mòduls siguin sensors o actuadors. Sol ser típic
dels sistemes de cablejat en bus, o xarxes sense fils. Arquitectura
mixta: sistemes amb arquitectura descentralitzada en el fet que disposen de
diversos petits dispositius capaços d'adquirir i processar la informació de
múltiples sensors i transmetre'ls a la resta de dispositius distribuïts per
l'habitatge, p.ex. aquells sistemes basats en ZigBee i totalment sense fil. Elements
d'una instal·lació domòtica: Central de gestió. Sensors o detectors. Actuadors. Suports de comunicació, com poden ser la xarxa elèctrica existent, el cable estructurat o el parell trenat de KNX. |
||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
S'entén per xarxes informàtiques,
xarxes de comunicacions de dades o xarxes d'ordinadors a un nombre de
sistemes informàtics connectats entre si mitjançant una sèrie de dispositius
electrònics amb fil o sense fil, gràcies als quals poden compartir informació
en paquets de dades, transmesos mitjançant impulsos elèctrics, ones
electromagnètiques o qualsevol altre mitjà físic. Les xarxes informàtiques no són
diferents en la seva lògica d'intercanvi dels altres processos de comunicació
coneguts: compten amb un emissor, un receptor i un missatge, així com un
mitjà a través del qual transmetre-ho i una sèrie de codis o protocols per
garantir la seva comprensió . És clar que en aquest cas, els que envien i
reben missatges són sistemes computacionals automatitzats. Quan es disposa de computadors en
xarxa, és possible crear una comunicació interna, compartir un punt d'accés a
Internet o l'administració de perifèrics (impressores, escàners, etc.), així
com l'enviament veloç de dades i arxius sense necessitat de dispositius de
emmagatzematge secundari. Això s'aconsegueix gràcies a una sèrie d'estàndards
de comunicació, que tradueixen a un mateix idioma els processos dels diversos
computadors (el més comú d'ells és el TCP / IP). En el món hipercomputeritzat
d'avui, les xarxes informàtiques són presents en gairebé tots els àmbits
quotidians, sobretot en els vinculats amb la burocràcia o amb l'administració
de recursos. De fet, podria al·legar-se que Internet, a la qual accedim des
computadors, telèfons mòbils i altres dispositius, no és més que una immensa
xarxa informàtica global. Comunment, les xarxes
informàtiques es classifiquen segons el seu tamany
en: Xarxes LAN.
Sigles de Local Area Network (en anglès: Xarxa
d'Àrea Local), es tracta de les xarxes de menor grandària, com les que
existeixen en un locutori o cyber cafè, o un
departament. Xarxes MAN.
Sigles de Metropolitan Area
Network (en anglès: Xarxa d'Àrea Metropolitana) designa xarxes de grandària
intermèdia, com les emprades en els campus universitaris o en grans
biblioteques o empreses, que connecten diferents àrees allunyades entre si. Xarxes WAN.
Sigles de Wide Area
Network (en anglès: Xarxa d'Àrea Àmplia), al·ludeix a les xarxes de major
envergadura i abast, com ho és la xarxa global de xarxes, Internet. També solen classificar-se segons la
tecnologia amb la que estiguin connectats les computadores, de la sigüent manera: Xarxes de mitjans
guiats. Aquelles que entrellacen els computadors mitjançant algun
sistema físic de cables, com el parell trenat, el cable coaxial o la fibra
òptica. Xarxes de mitjans no
guiats. Connecten els seus computadors a través de mitjans
dispersos i d'abast d'àrea, com les ones de ràdio, l'infraroig o les
microones. Existeixen altres possibles
classificacions de xarxa, atenent a la seva tipologia, la seva relació
funcional o direccionalitat de les dades. Elements d'una xarxa informàtica: Usualment en les
xarxes informàtiques es presenten els següents elements: Servidors.
En una xarxa no sempre els computadors posseeixen la mateixa jerarquia o
funcions. Els servidors són els que processen el flux de dades, atenent a
tots els altres computadors de la xarxa (servint, d'allí el seu nom) i
centralitzant el control de la xarxa. Clients o estacions
de treball. Es diu així als computadors que no són servidors, sinó
que formen part de la xarxa i permeten als usuaris l'accés a la mateixa,
emprant els recursos administrats pel servidor. Mitjans de
transmissió. Es diu així a el cablejat o les ones electromagnètiques,
segons sigui el cas, que permeten la transmissió de la informació. Elements de
maquinari. Aquelles peces que permeten l'establiment físic de la
xarxa, com són les targetes de xarxa en cada computador, els mòdems i
encaminadors que sostenen la transmissió de dades, o les antenes repetidores
que estenen la connexió (en cas de ser sense fils). Elements de
programari. Finalment hi ha els programes requerits per administrar i
posar en funcionament el maquinari de comunicacions, i que inclou el Sistema
Operatiu de Xarxes (ENS, de l'anglès Network Operating
System), el qual a més de sostenir el funcionament de la xarxa li brinda
suport d'antivirus i tallafocs; i els protocols comunicatius (com els TCP i
IP) que permeten a les màquines parlar el mateix idioma. Topologia de xarxa: Es diu topologia de xarxa a el
model d'interconnexió segons el qual estiguin disposades les relacions entre
clients i servidors. Existeixen tres
models de topologia de xarxa: Lineal o en bus.
El servidor es troba al capdavant de la xarxa i els clients es reparteixen al
llarg d'una línia a partir d'aquest, sent l'únic canal de comunicació un de
sol, denominat bus o backbone (columna vertebral). En estrella.
El servidor de troba al centre de la xarxa i cada client té una connexió
exclusiva, de manera que qualsevol comunicació entre les màquines ha de
passar primer per ell. En anell o circular.
Totes les màquines estan connectades en cercle, en contacte amb les més
properes i en igualtat de condicions, si bé el servidor segueix comptant amb
la seva jerarquia. |
||
|
|
||
|
|
|
|