|
Consultoria i assessoria en material, instal·lacions i eficiència energètica |
|
Domòtica KNX, inmòtica i
integració d’edificis. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Quan
fem reformes a la llar, prestem molta atenci a la
qualitat d elements com els lavabos, els plats de dutxa o la il luminaci . En canvi, es
passen per alt altres elements, com les finestres, que son la principal font
de p rdua d energia i, per tant, la major font d
estalvi. Redueix el consum energ
tic fins en un 60% gr cies a les finestres Hem
de recordar que la tend ncia
al llarg dels anys ha estat un augment en els costos d energia. Unes finestres adequades son un dels elements essencials que ens ajuden
a estalviar en els rebuts de la llum, ajudant a estalviar entre un 50 i un 60
per cent. A m s a m s, ajudaran a que les nostres habitatges
tinguin la classificaci energ
tica m s alta possible, una cosa cada cop m s
important a l hora de vendre o llogar els nostres domicilis. En els ltims
anys, com han evolucionat les finestres? Podem dividir-ho en dos parts: Evoluci tecnol gica de les
finestres: M
s materials disponibles, com PVC o fusteria mixta (fusta-alumini). Vidres
m s complexes, disponibles en 2 o 3 vidres, amb diferents espessors o vidres,
ambdues eviten l entrada de calor a l estiu i la p rdua
d escalfor a l hivern. Determinacions
millor adaptades a diverses necessitats, amb l a llament ac
stic, l a llament t rmic,
la seguretat o la facilitat de neteja. Una
gama m s mplia de qualitats, a nivells
inimaginables anys enrere. Les
finestres es poden automatitzar gr cies als aven os en dom tica El
nou m tode d instal laci coincideix amb un augment
en la qualitat de les finestres. L evoluci de l est tica: Nous
i millors acabats en quant a textura (fusta, metall...) o color. Les
finestres son totalment personalitzables per color,
cosa que les fa adaptables a qualsevol ambient decoratiu o a la prefer ncia est tica de cada individu. Disseny
actual, de l nies rectes i minimalistes. Nou
mode obert per a facilitar l acc s o la neteja. Quan necessites canviar les finestres? Les
situacions m s importants que ens porten a plantejar-nos la substituci de finestres son la vetustesa
de les finestres actuals, la remodelaci total o
parcial (banys, cuines) o q estions d a llament t rmic o ac stic.
Encara que l argument m s rellevant a l hora de
prendre la decisi final es estalviar al rebut d
energia. Inversi a llarg termini Considerant
sempre aix com una inversi
a llarg termini i prenent les millors decisions, ens trobem davant un
procediment molt madur ja que es tracta de despeses que normalment s han de
planificar. De totes formes, la "rendibilitat" del
projecte es inq estionable,
amb evidents guanys econ miques i de comoditat. Quant costa canviar una finestra? Hi ha
ajudes? Abans
d entrar en mat ria de preus, has de saber que cada comunitat aut noma ha proposat ajudes que es contemplen al programa
de renovaci , aix que
informa t si et pertanyen. En
quant al preu, com pots imaginar, el preu pot variar molt segons el tamany de la finestra i la qualitat dels materials
escollits, i incl s segons el tipus d obertura de
la fulla. Com unidireccional, una finestra de dos fulles d alta qualitat amb
vidre Climalit de control solar de 1,20 x 1,20 m i
obertura oscil lobatent
costa aproximadament uns 470-500 euros (sense instal laci ). Per cert, a l hora d estalviar energ ticament i aconseguir un confort ptim en la llar, no podem passar per alt un complement fonamental, com es el tendal. Aquests ajuden a evitar la llum solar directa sobre el vidre durant la temporada de calor, tal cosa evita que l escalfor entri a la casa, i ajuda a estalviar energia degut a la necessitat d encendre el nostre sistema de climatitzaci . |
||
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Quan
fem reformes a la llar, prestem molta atenci a la qualitat
d elements com els lavabos, els plats de dutxa o la il
luminaci . En canvi, es passen per alt altres
elements, com l a llament de les fa anes, que son
una de les principals fonts de p rdua d energia i,
per tant, una important font d estalvi. Perqu a llar per l exterior? SATE
son les sigles de Sistema d A llament T rmic per a
l Exterior i s utilitza per a millorar
el confort i la efici ncia
energ tica en
edificis nous i existents. Els
SATE combinen la utilitzaci d un material a llant t rmic, i en alguns casos ac stics, amb un revestiment d acabat decoratiu. Son
aptes per a obra nova i per a rehabilitaci i donen resposta a les
diferents necessitats d estalvi energ tic, al
mateix temps que contribueixen a millorar les condicions de confort a l
interior de la vivenda. Aporten
una durabilitat extra a la fa ana, mantenint la transpirabilitat de l edifici. Com contribueixen els SATE a l efici ncia energ
tica? Reduint: De
forma significativa la transmissi t rmica a trav s de parets
exteriors. Els
costos de calefacci i refredament en un 50% o m s. Augmentant: El
confort tant en climes c lids com en freds. La
higiene de l edifici, ajudant a prevenir la formaci
de floridures. A tenir en compte Revaloritzaci de la vivenda: Els
SATE poden aportar a la teva llar un canvio d imatge complert, per tant et
far sentir orgull s de la teva llar, a m s a m s de que en termes econ mics, s una proposta que revaloritza la vivenda. Atmosfera saludable interior: Sense
la instal laci d un SATE, la temperatura de les parets interiors pot ser lo
suficientment freda com per a afavorir la condensaci
de la humitat de l atmosfera interior. Aquesta condensaci
estimula el creixement de floridures i dem s microorganismes. Confort ac stic: L
a llament ac stic s
especialment important en el cas de les vivendes.
La llar s un espai de descans i ning es vol veure
pertorbat pel soroll. Aquests sistemes solucionen el d ficit
en condicionament ac stic
de les llars. Confort t rmic: Al
reduir dr sticament la
quantitat de calor que es perd per de la fa ana, no
experimentar s el cicle regular d escalfament i refredament que es produeix a
la llar quan les parets exteriors no posseeixen a llament. Gaudir s d una
temperatura m s estable a la teva vivenda. Medi ambient: Els SATE ocupen un paper fonamental a l hora d optimitzar el consum energ tic dels edificis. L s racional de l energia per a disminuir els impactes negatius sobre el medi ambient ja s una necessitat per al nostre futur. |
||
|
|
||
